L’Ajuntament elabora un pla per introduir la ramaderia al barranc de Benimàmet i al llit nou del Túria

La regidoria d’Horta i Pobles de València ha signat un conveni amb la Unió de Llauradors i Ramaders per dinamitzar l’activitat ramadera al terme municipal de València, on actualment només queden dos ramats d’ovelles, amb la singularitat que es tracten de ramats d’una especie autòctona: l’ovella Guirra.  Si bé, un d’estos ramats pertany a la Universitat Politècnica de València, i els animals són exemplars que s’utilitzen únicament per a l’estudi i el manteniment de la raça.

Per tant, tal com ha explicat hui la regidora delegada de l’Horta, Consol Castillo, «la realitat és que sols queda un ramat en actiu al terme municipal de València ja que en els últims deu anys han desaparegut a València tres ramats d’ovelles i cabres, i tot fa pensar que han sigut expulsats per l’elevada pressió urbanística als seus voltants».

Consol Castillo ha apuntat «que esta tendència de desaparició de ramats i pastors no canviarà a no ser que hi posem remei». I per això, ha aclarit, «hem decidit posar en marxa este pla que tracta de donar compliment al que diu el reglament de la producció ecològica, en el que s’expressa clarament que no pot haver ramat criat sense terra i que tampoc hauria d’haver conreus sense ramat, ja que tanquen el cicle de matèria orgànica i són uns sistemes molt eficients energèticament parlant». Per una part la ramaderia pot aprofitar les restes de determinades collites i així evitar destruccions de les mateixes de forma perjudicial al medi ambient com ara la crema d’estes restes. I per una altra part, l’agricultura pot beneficiar-se de les restes orgàniques en forma de fems provinents del ramat.

“A més –tal com ha ressaltat Consol Castillo- també és important la conservació del ramat autòcton perquè contribueix a evitar la pèrdua de l’agro-biodiversitat». «Sense ovelles els terrenys són envaïts per arbustos i perden riquesa específica i biodiversitat. També augmenta la probabilitat i la intensitat d’incendis i disminueix la disponibilitat d’aigües en les conques, sobretot en mitjans mediterranis i semiàrids, com el nostre. Per tant, a nivell de ciutat i urbanitzacions la ramaderia té un paper important en la pastura de zones periurbanes per al control de la biomassa».

El conveni contempla la creació  d’un d’escorxador mòbil per a la ciutat de València vinculat al de Mercavalència, per facilitar la tasca als ramaders, senyalitzar les vies pecuàries, el disseny d’un obrador compartit i la proposta d’introduir ramat en punts estratègics de cara al control de la massa forestal i arbustiva, com en el barranc de Benimàmet i Carraixet, el llit nou del riu Túria i determinades zones d’urbanitzacions amb massa forestal.

NOUS LLOCS DE TREBALL

Per últim, Consol Castlillo ha explicat que la recuperació de la ramaderia a València «porta implícita la creació de llocs de treball relacionats amb escorxadors, carnisseries, sales d’especejament, distribució i pastors; així com xicotetes empreses de transformació artesanes com puguen ser formatgeries i altres derivats lactis».

Pel que fa a l’ovella autòctona valenciana, que està inclosa dins el Catàleg Oficial de Races Ramaderes de l’Estat Espanyol en la categoria de races en perill d’extinció, la regidora ha manifesta «que cal conèixer-la i mimar-la per no perdre una part tan important del nostre patrimoni natural i, la consegüent pèrdua de biodiversitat».

Respecte a les seues característiques, la regidora ha explicat que la llana Guirra «és molt més dolça al tacte i és la preferida per la gent que fa artesania en llana, circumstància que també podria contribuir a aflorar una activitat artesanal connexa que també s’ha anat perdent al llarg del temps».

La Guirra és una ovella molt poc coneguda entre els valencians i les valencianes. És difícil poder arribar a consumir la carn d’estos animals de forma conscient ja que a cap carnisseria la tenen com a producte diferenciat, per això, este projecte també té com a objectiu introduir la identificació de la procedència dels productes ramaders als punts de venda de la de València.

Una altra característica d’esta ovella és que és d’aptitud mixta, és a dir, que és bona tant per a la producció de carn com de llet. La seua producció lletera no pot equiparar-se a la de les races purament lleteres, però si que hi ha experiències de ramaders que les munyen i es fan formatges d’excel·lent qualitat de la llet d’estos animals.

“Per tant, només queda completar esta producció amb l’aprofitament i la posada en valor de la llana, que actualment és un subproducte que es destrueix amb un cost per al ramader i que pot tindre una eixida comercial amb la creació directa de llocs de treball”, ha conclòs Castillo.

 

Arxivat en: 2018, Ajuntament, Benimàmet, Consol Castillo, Horta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *