El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha presidit este matí la presentació de l’estudi sociològic realitzat al col·lectiu faller, els resultats del qual “corroboren absolutament la pluralitat i la transversalitat del que és possiblement el major motor de cohesió social que tenim a la ciutat de València”. El regidor ha destacat igualment el desig d’opinar, ser consultats i participar en la presa de decisions sobre la festa fallera que en este treball demoscòpic han manifestat més del 91% dels enquestats, mentre que un percentatge del 84% s’han pronunciat d’acord o molt d’acord amb la celebració d’un Congrés Faller.
“Poques coses com les Falles són capaces d’aglutinar a gent tan diversa i tan diferent pel que fa a la situació econòmica, ideologia, formació acadèmica, perfils generacionals, conviccions religioses. Per açò no és cap expressió gratuïta dir que les Falles són un important motor de cohesió social per a la ciutat, perquè efectivament ajuden a aglutinar eixes diferències com poques altres coses poden aconseguir-ho a València”, ha afirmat Pere Fuset.
“Amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat no s’acabava gens sinó que s’iniciava un camí per l’excel·lència en el qual la UNESCO obliga a determinades mesures de salvaguarda, i dins d’eixos compromisos que la festa de les Falles adquirix es troba la necessitat de realitzar una sèrie d’estudis que impliquen al col·lectiu faller i a la societat valenciana i que a l’Ajuntament de València hem concretat en treballs que formen part d’un Pla Estratègic”, ha afirmat el regidor de Cultura Festiva en la presentació dels resultats de l’estudi sociològic sobre el col·lectiu faller i la seua percepció social realitzat per l’empresa Investgroup i basat en 963 enquestes, els resultats de les quals han sigut presentats hui als mitjans de comunicació.
Fuset ha recordat que el citat Pla Estratègic inclou “un estudi sobre impacte econòmic amb el qual volem conèixer amb detall el potencial econòmic de les Falles, a què es dedica cada euro, com es pot multiplicar, i quin benefici suposen les Falles per a la ciutat de València; un estudi d’impacte ambiental, un estudi d’impacte turístic, i finalment este estudi sociològic, els resultats del qual presentem i que fa una radiografia molt completa de la composició del mateix col·lectiu faller, de com pensen, com són i què volen les ciutadanes i ciutadans de València que són alhora falleres i fallers”.
Ha puntualitzat el regidor que l’estudi sociològic “sobre ciutadans i ciutadanes de València que al mateix temps són fallers i falleres”, realitzat en el mes de juny amb un grau d’acceptació del 87% (percentatge de persones que han sigut falleres durant almenys l’últim any i que han volgut respondre), de les quals el 99’6% han completat l’enquesta, s’ha realitzat dins de les competències de la regidoria de Cultura Festiva i ha destacat que ha servit per a tenir “una radiografia de la composició del món faller que demostra la seua importància com a element fonamental cultural i de cohesió social.”
L’enquesta sobre la percepció social del col·lectiu faller davant la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha tingut com a univers demoscòpic a falleres i fallers majors de 18 anys residents a la ciutat de València, un col·lectiu amb un cens de 43.545 ciutadans i ciutadanes. Les 963 enquestes s’han distribuït entre els 19 districtes municipals. El percentatge d’homes enquestats ha sigut del 42’9% i el de dones el 57%, i quant a la distribució per edats el 35’6% han sigut en la franja de 35 a 49 anys, seguida pel 25’3% en la franja de 50 a 65 anys; 16’5% de 25 a 34 anys, i 11’1% en la de 18 a 24 anys.
Entre les dades destacables d’este estudi que pot consultar-se en la seua integritat a la Web de l’Ajuntament de València s’inclouen aspectes molt diversos que concernixen, per exemple, als arrelaments de les persones enquestades en la comissió a la qual pertanyen. Destaquen en este apartat la família d’origen, els amics, la parella i els fills com a principals arrelaments.
Dels enquestats un 31’8 % ha ocupat en els últims anys un càrrec de responsabilitat en la comissió fallera a la qual pertany, davant del 68’25 que no ho ha tingut. En els homes el percentatge dels quals sí ho han tingut s’eleva al 40’1%, mentre que en les dones es reduix al 25’5%.
En la resposta a la pregunta sobre el grau d’importància que té per a les i els enquestats la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per al 74’5% és molt important i per al 20’5% és important.
Quant a la importància que atorguen a cadascun dels elements culturals de les Falles, destaquen amb valors superiors a 9, i en eixe ordre, el monument, la sàtira, la indumentària i la pirotècnia.
Respecte als canvis que s’han produït en la festa, l’acord i la valoració positiva és del 93’8% quant al reconeixement del Museu Faller com a museu oficial; 85’8% respecte a l’obertura de la balconada de l’Ajuntament durant les mascletades a ciutadans i comissions falleres; un 80% en el trasllat de l’Exposició del Ninot al Museu de les Ciències i un 75’8% d’acord respecte a la realització de campanyes d’imatge per part de professionals del disseny i la comunicació.
És igualment rellevant la pregunta respecte al model de gestió més adequat, el resultat de la qual revela que el 48% dels enquestats volen que la Junta Central Fallera siga independent de l’Ajuntament, mentre un 48’9 preferix que continue com fins ara, depenent de l’Ajuntament.
El 91% està d’acord o molt d’acord amb una major participació dels fallers i falleres en l’organització de la festa a través de consultes directes; un 86’4% està d’acord o molt d’acord amb no avançar el tancament de les revetles; un 86’1% molt d’acord a utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient per a la realització de les falles i ninots i un 84’1% , com ja s’ha dit, està d’acord o molt d’acord amb realitzar un Congrés Faller.