“Els grans eixos de la política de mobilitat que estem aplicant a València han de contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respiren els nostres veïns i veïnes. Ací estava tot per fer, però ja podem dir que València camina, per fi, cap a la mobilitat sostenible”. L’alcalde, Joan Ribó, ha intervingut hui en l’acte “Mobilitat Sostenible i Qualitat de l’Aire a València i àmbit metropolità”, i ha defés les polítiques de mobilitat del govern municipal, que atorguen prioritat als vianants i al transport públic.

Acompanyat de la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, l’alcalde ha recordat que, en una ciutat gran com València, la mobilitat té uns efectes immediats sobre la qualitat de l’aire i sobre la qualitat de vida. “I, precisament, mirant per les persones, el Govern de la Nau entén la mobilitat d’una manera diferenciada a la que s’ha vingut practicant fins ara, i invertint l’antic orde de prioritats: primer caminar, després amb bicicleta i amb transport públic i, en últim lloc, amb transport privat (moto o cotxe)”. Així ho ha dit en l’acte, organitzat per Valencia Plaza.

Joan Ribó ha recordat que “el model de mobilitat urbana impulsat fins fa poc de temps era insostenible, tant pel mal ús d’un recurs escàs com l’espai públic (cada vegada més per vehicles privats) com per la greu contaminació que açò comportava”. A pesar de les adhesions a compromisos estatals i internacionals o, fins i tot, a l’elaboració d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, PMUS, “el govern anterior, en un exercici que es podria denominar de “trumpisme” (en referència a Donald Trump), no va donar ni un pas per tal de complir els seus compromisos per la sostenibilitat, i va guardar el seu PMUS en un calaix. I ací ens ho trobarem nosaltres en l’arribar a l’Alcaldia”.

Amb eixe document com a base, el govern actual està impulsant el seu “camí cap a la sostenibilitat, principalment pensant en el benestar de tota la ciutadania, perquè nosaltres –ha afirmat l’alcalde– sí creiem en el model de ciutat a escala humana, sostenible i lliure de contaminació i accidents que s’està impulsant també en les principals ciutats del món”.

Ribó ha exposat els tres eixos sobre els quals s’està duent a terme esta estratègia de mobilitat sostenible: recuperar l’espai per a la ciutadania, reforçar el transport públic en la ciutat i l’àrea metropolitana, i afavorir els mitjans de mobilitat sostenible, com la bicicleta.

En el cas de la recuperació dels espais ciutadans, l’alcalde ha subratllat mesures com l’ampliació de voreres, la creació i desplaçament de passos de vianants, la limitació de la velocitat màxima en el centre de la ciutat a 30 km/h, implementada posteriorment en altres zones com el front marítim en el Cabanyal, en el Canyamelar i en la Malva-rosa, i en els pobles de València com Carpesa. “Es parla molt que estem atenent la mobilitat amb bici, però la veritat –ha afirmat l’alcalde– és que la prioritat absoluta del govern municipal és la mobilitat per a vianants”.

En pareguts termes s’ha expresat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, qui s’ha referit al reforç de l’EMT, “que també s’havia anat deteriorant gradualment en les últimes dècades, i que ara ha recuperat una altra vegada l’espenta i està augmentant en nombre de persones usuàries”. De fet, ha recordat el regidor, s’han comprat 78 autobusos en dos anys, i per primera vegada, 2 d’estos, elèctrics. “I cal tindre en compte que no es feia inversió en nous vehicles des de l’any 2012”. El resultat és que l’EMT ha sigut l’empresa pública de transport que més va pujar el 2016 en tot Espanya: un 6,1% (la mitjana estatal va ser del 3%). Entre les fites que han afavorit estos resultats, Grezzi ha citat l’abonament social de 10€/any per a persones que el necessiten, l’accés gratuït per a tots els menors de deu anys, la rebaixa de 5 euros de l’abonament per a estudiants….

I, de manera paral·lela, ha continuat el primer edil, s’ha treballat pensant també “en les desenes de milers de cotxes que tots els dies entren o ixen cap a la zona metropolitana”. “Per açò, hem establit línies de cooperació amb la Conselleria de Vertebració del Territori, tant perquè l’EMT puga arribar a pobles de l’entorn a València, com per a la unificació de tarifes entre EMT, Ferrocarrils de la Generalitat i transport metropolità”. “Hem treballat conjuntament amb la Conselleria en la creació de l’Autoritat de Transport Metropolità, que lamentablement va ser dissolta fa uns anys per l’anterior govern de la Generalitat . Per això, València hauria de tornar a tindre un contracte programa amb l’Estat com tenen les grans ciutats espanyoles. Els valencians i les valencianes hem perdut ja 300 milions d’euros per al finançament del transport públic metropolità en tots estos anys. Ara treballem per a recuperar-lo”.

“Però pareix que des del govern central no ens ho posaran fàcil”, ha lamentat l’alcalde, qui ha recordat que els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017 repartiran 126 milions d’euros per al transport a Madrid; 108 milions a Barcelona; i 25 en les Illes Canàries. “I València, zero euros. Per això, des de l’Ajuntament estem batallant perquè l’àrea metropolitana de València reba els 40 milions d’euros que ens toca per població en este 2017”.

 

Com a tercer eix d’acció, l’alcalde s’ha referit a la potenciació dels mitjans de mobilitat sostenible, com la bicicleta, per als quals s’estan creant infraestructures segregades i segures. De fet, per primera vegada ha repuntat el nombre d’abonats al servici públic de bicicletes, Valenbisi, que portava en un descens continuat des del seu primer any de funcionament del servici.

L’alcalde ha citat altres actuacions, com la connexió de carrils-bici (pont de Fusta amb el centre, o pont de les Flors), l’ampliació de la xarxa (amb l’anell central de la ciutat, el carril-bici a Malilla, o Benimaclet, entre altres); o els més de 20 nous quilòmetres de carril-bici de qualitat (on càpien dos bicis en cada direcció i amb connexions raonables). Es calcula que almenys 8.000 persones que es desplacen amb bici, utilitzen cada dia l’anell ciclista.

La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, ha subratllat l’esforç realitzat des de l’Ajuntament per a reduir els gasos d’efecte hivernacle i per garantir que el nivell de qualitat de l’aire és satisfactori per a les persones. València treballa per no tindre nivells de contaminació elevats, però tal com ha recordat la regidora, l’Ajuntament disposa d’un protocol específic per si es produïra eixa contingència.

 Al terme de la sessió, l’alcalde ha atés els periodistes, als que ha recordat que el Govern anterior va firmar un protocol per a reduir els gasos d’efecte hivernacle un 20% en València, amb horitzó en l’any 2020. “Però no es va fer res en esta direcció, i la prova és que el PMUS ho hem hagut de posar en marxa nosaltres. El nostre objectiu és reduir les emissions en un 40% l’any 2030”. “Hem de treballar en la mobilitat, és el gran repte, perquè el canvi climàtic no és una cosa que vindrà, sinó que ja ho tenim ací”, ha conclòs Joan Ribó.