Amb la presentació del llibre “El món mira a València, capital del antifeixisme” i la col·locació en la balconada principal d’una pancarta commemorativa, l’Ajuntament ha iniciat el 80 aniversari de la capitalitat republicana de València, que es va perllongar durant vora un any. Esta commemoració inclou un ampli programa d’activitats en el qual, a més de publicacions, s’inclou la rehabilitació i posada en valor del refugi antiaeri situat al propi edifici municipal i també del que hi ha al carrer dels Serrans, la senyalització dels punts més emblemàtics de la ciutat entre el 7 de novembre de 1936 al 31 d’octubre de 1937, una exposició fotogràfica al Palau de Cervelló, una altra sobre refugis a la Sala Municipal d’Exposicions, i una tercera sobre Ciència i Exili, a més d’un acte protocol·lari, divendres que ve, d’Homenatge al Magisteri Republicà.
“Un dia com hui de fa 80 anys, la ciutat de València iniciava una de les etapes més dures i al mateix temps més apassionants de la seua història en convertir-se, de la nit al dia, en capital d’Espanya amenaçada i assetjada per l’exèrcit colpista que tres mesos i mitjà abans s’havia alçat contra la legalitat republicana”. Amb estes paraules ha començat l’alcalde Joan Ribó la seua intervenció en l’acte de presentació del primer dels tres volums que l’Ajuntament va a publicar per commemorar la capitalitat republicana, i que porta per títol “El món mira a València, capital de l’antifeixisme”
Per la seua part, Glòria Tello ha criticat que altres corporacions i altres administracions “no hagen escomès este treball necessari de memòria històrica” en relació amb l’aspecte més valencià del “primer assaig democràtic efectiu de la història d’Espanya, amb els seus errors i els seus encerts”
Joan Ribó ha evocat la intensitat d’aquells mesos reflectida en un llibre que “és un homenatge a les valencianes i valencians que van viure aquella condició de Capital d’Espanya, aquell període únic de la nostra història, un període històric en què nostra ciutat també va liderar la lluita contra l’analfabetisme o la promoció de la salut. En definitiva, un temps trepidant i irrepetible que va marcar un avanç en la identitat valenciana”
Ribó ha expressat la satisfacció “i el deure acomplit” del Govern de la Nau per haver promogut “l’esforç divulgatiu, de memòria històrica i de necessària higiene democràtica que comporta esta tasca accessible a totes les persones interessades en conèixer més i millor el nostre passat, que ens obri la porta a un capítol excepcional de la nostra història recent i que ens retorna l’orgull de ser part d’esta ciutat que va assumir aquella capitalitat com una forma més d’estar , amb la major dignitat, al costat de la democràcia i la llibertat tan amenaçades”
En este mateix sentit, l’alcalde ha assegurat que “qui i perd els seus arrels perd la seua identitat, i ha ressaltat que a la programació d’esta commemoració “hem volgut fugir de qualsevol element que puga generar conflicte o confrontació. La història és de tots, amb les seues coses bones i les menys bones, i tots l’hem d’assumir, perquè no assumir part de la història és auto-mutilar-se d’alguna forma”.