Una altra vegada estem en la mateixa. El govern estatal presidit per Mariano Rajoy ha tornat a discriminar als valencians amb el tema del contracte programa per a transport públic. Sembla que de res han servit les negociacions empreses per la Consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig. Els valencians seguirem sense percebre els 31 eur/càpita que reben Madrid, Barcelona, Sevilla Màlaga o Santa Cruz de Tenerife. Una quantitat que suposaria entre 37 i 40 milions d’euros anuals. Es concrete per tant la negativa del Sr. Montoro, ministre d’Hisenda, la posada en marxa per a enguany del contracte programa per a València.
“Compromís lamenta no haver sentit cap crítica ni presa de posició de l’alcaldessa Rita Barberà davant este tema. No oblidem les seues soflames contra el govern socialista demanant un adequat finançament per al transport públic valencià. Tot sembla indicar que a la Sra. Barberà li interessava més fustigar al Partit Socialista que les inversions en transport públic”, ha declarat Joan Ribó, portaveu de Compromís per València.
Compromís lamenta aquest nou menyspreu del govern estatal respecte als interessos de la societat valenciana. A la vegada tenim la sensació que la forma d’afrontar aquest menyspreu per part de les autoritats municipals i autonòmiques del Partit Popular no és la més adequada per almenys dos motius: En primer lloc per una manca de fermesa i convicció que moltes vegades més que una reivindicació sembla una súplica. “Falta convicció i energia en la defensa dels nostres interessos com a valencians”, ha criticat Joan Ribó.
Però hi ha un altre motiu. El Partit Popular valencià ha afrontat la política de mobilitat d’una forma totalment descoordinada i sense visió metropolitana, condició important per l’accés al contracte programa. “La política de l’EMT d’anar tancant totes les línies que ixen de la ciutat de València a altres municipis és una mostra clara de la incapacitat d’abordar el transport públic d’una forma global”, ha declarat el portaveu de la formació d’esquerres, ecologista i valencianista.
Al final aquestes mancances sempre acaben igual: Preu del bitllets més elevats, majors endeutaments municipals o autonòmics i incapacitat per acabar projectes com la línia de metro T2. Un mal negoci per a tots els valencians.