El passat 3 d’abril l’Ajuntament de València confirmava la posada en marxa del projecte Océanic, un centre comercial – un de més- que com tants altres projectes pegarà un mos a l’horta valenciana per a substituir-la per formigó, arbrets de plàstic en cossiolets i llums de neó. El Saler, Aqua, Arena, …i ara Océanic. València ja té tots els elements per a muntar un mar mediterrani al saló de casa i és que sembla que eixa és la política del Partit Popular pel que respecta a l’activitat comercial de la ciutat: ofegar-nos baix una allau de grans superfícies comercials amb noms ‘playeros’.
Tot açò fins i tot podria tindre certa gràcia sinó fóra perquè, mentre el regidor d’urbanisme, Alfonso Novo, fa surf per les rodalies del terme, buscant terrenys que urbanitzar; als barris i carrers de la ciutat, eixos que ja estan urbanitzats i per tant tenen –sembla ser- una importància relativa, els valencians i valencianes vivim capbussats en una realitat de persianes que baixen per no pujar més, botigues de tota la vida que resten tancades i una autèntica economia de subsistència en els comerços que encara aguanten la marea.
Deixen-se vostés de tanta tonteria senyors del PP. Senyora Barberá, València no necessita més grans superfícies comercials, com tampoc no necessita la liberalització d’horaris que vostés els han ofrenat, signant així la sentència de mort de molts xicotets comerços que, amb la crisi, resisteixen a dures penes i darrere dels quals –els ho recorde- hi ha famílies que mantindre. És este el model comercial que volen vostés per a la ciutat? Segur?
Segons la consultora Aguirre Newman (2010) el País Valencià es troba en situació de saturació de superfície de centres comercials, és a dir, que hi ha més superfície bruta llogable (SBA) que capacitat de consum i població. I això que parlem del 2010, imagine’s com estarà ara la cosa, any 2013, amb una economia i unes xifres de consum molt més deteriorades. Però la situació pel que fa a València ciutat és encara més greu. L’àrea de València té una densitat de centres comercials de 440,1 m² de SBA per cada 1000 habitants, només superada en tota Espanya pels 446,6 m²/1000 hab de Madrid, l’àrea més saturada de l’Estat.
Font: Los centros comerciales en la Comunitat Valenciana 2010. Consejo de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de la Comunidad Valenciana. Oficina Pateco – Comercio y Territorio.
I jo em pregunte, senyora Barberá, és necessari un nou macroprojecte comercial per a València? De veres cal? És que al final ens quedem amb la sensació que vostés enlloc de solucionar la crisi estan empitjorant-la. Que efectivament, estan convertint esta ciutat en una piscina d’ones on només vostés i els seus amics tenen flotador i maniguets i la resta a xipollejar siga dit com bonament puguem, això o ofegar-nos.
València ha estat històricament una ciutat amb moltes fortaleses, una d’elles era el comerç. Els botiguers de la ciutat, com també ha passat sempre en altres ciutats, com Barcelona, han estat un motor de dinamització i emprenedoria i un col·lectiu amb molta influència dins de la idiosincràsia local. Per això, resulta encara més dramàtic fer una comparativa entre l’aposta que es fa des de Catalunya per les superfícies comercials i la que fem ací. Els catalans ho tenen clar, aposten pel seu comerç, el de barri, pels seus productes, per la seua gent. Allà, enfront de la marea de la crisi posen als seus comerciants a la barca, doncs saben de la seua importància per a l’economia i el benestar de la ciutadania. Què fan vostés ací senyora Barberá? Tiren mà del ‘pelotazo’ urbanístic i ofeguen el nostre comerç local. És una manca de visió, de sensibilitat i de confiança en el nostre teixit empresarial que fa feredat. És inundar-nos amb innecessàries onades de formigó, arbrets de plàstic i llums de neó. Senyora Barberá, davant d’aigües tan tèrboles sols li puc desitjar una cosa: bon vent i barca nova.
Amadeu Mezquida. Comissió d’Organització de Compromís per València.